Seirazen es un propòsit artístic que te com a principi l’al·legoria estètica del mite. Epifanies que germinen desde la mirada pictòrica, explorant diferents disciplines i canals d’expressió.
Amb origen i conseqüència de l’amor per la natura, de l’èxtasi místic que provoca la bellesa i la seva màxima representació: el Monstre, es fa una critica activa i responsable de l’actitud de l’esser humà, originant principalment diàlegs en pro de la cultura mediterrània i de la participació ciutadana.
La idea que es treballa parteix, i te com a eix central, la base temàtica i el concepte del mite de la Sirena.
Es un projecte ampli, viu, que respira.
Es sinestèsic i abrupte a classificacions.
Temporalment un tant extens, es va fent rodó amb naturalesa cíclica.
El resultant projecte té una estructura diferenciada a tres angles, que sovint s’itera i que es compassa en les seves fraccions.
Tramuntanart es una mostra d´art contemporani que té lloc a El port de la selva, a la Costa brava.
Enguany, durant el duimenge dia 6 de juny, vam poder disfrutar d´aquesta interessant jornada artística dedicada al vent de la Tramuntana.
Gairebé un centenar d´Artistes i centenars de pasejadors, participants tots, vam interactuar amb els elements, i es va confomar, pels carrers de Port, un dialèg d´alló mes enriquidor, ple de formes i de colors, de sons, de diferents estils de treballar, de perspectives distintes...
"La Sirena de L´Escala".
Alumini 145x150cnt.
Barcelona, 2009.
per a aquesta instalació:
fil de pescar, boia de suro, ham, canya: mastil de winsurf, fibra de vidre, 490cnt.
barca: La Llevantina. d´en Ramon.
El procediment de l´instalació, de pescar i de despescar "La Sirena de l´Escala", es una intervenció, una acció en si mateixa.
Envasar al buit alberga l´idea de l´incorruptabilitat, aludint a la vida eterna, a l´il.lusió de la permanencia en el temps, a la inmutabilitat dels elements.
Es aquesta una les qüestions essencials de la filosofia, i tambè quasi un prerrogativa de l´art.
En aquesta exposició es fa una proclama a la vida, a la natura, i fem un homenatge als seus essers marins:
Un cap roig, el Caballet de mar, bonitol pare i bonitol fill, un Raò, un Molleret de cova, l´Amfòs, una agulla, les sardines quatrigenites, una pastanaga i un pincell, una sirena....
Materials: Acrilic, acuarel.la, resina alquidica, sobre paper i sobre tela, bosses de plastic d´envasar al buit, hams i fil de pescar.
Daurada, Sparus aurata.
Caballet de mar, Hippocampus hipocampus
...
Peix fresc, encara belluga!
Aquí, a l’espadat rocós de La Parra, a pocs metres per davall del nivell del carrer de Sant Ferran, na Muriel Parra ha armat un palangre en forma d’exposició, o una exposició en forma de palangre; una exposició-palangre. Sigui com sigui, Peix fresc encara belluga és, abans que res, obra d’una pescadora.
Encara que diguin que les històries de pescadors no són de fiar -vés a saber d’on se les treuen-, ningú no fa callar un pescador quan conta la seva història. Així que ningú no la va fer callar, a ella, quan explicava que es va penjar d’un arnés a la vela major davant la platja negra de Stromboli, i mentre un grup de joves jugaven a voleibol amb penjolls al voltant del coll i el volcà estossegava sofre i la lava llenegava fins la vorera, ella anava penjada de la major, amb mig cos submergit dins l’aigua. Fins que, en arribar a port, s’adonà que els penjolls que lluïen els joves locals subjectaven, a l’extrem, uns formidables ullals de tauró, i llavors abandonà el costum de penjar-se de la vela major, perquè una cosa és ser una pescadora agosarada i una altra de molt diferent és servir d’esca als esquals.
J J J J J J J J J J J J J J J J J J J
En el fons, un palangre és un seguit d’esquers, armats amb la intenció múltiple d’agafar el peix més gran del món; i un esquer és una cosa que te duu a una altra cosa, sovint sense adonar-te’n, com si fos la cosa més natural del món.
¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿
Del peix que mossegarà l’ham, en realitat, no se’n sap quasibé res. Ni quin aspecte té, ni si viu allà, aprop de l’esquer, ni si es troba de passada o és ben beneit. L’única certesa que se’n té, d’ell, el peix, és com se’l pescarà, i açò basta.
Moisès Dolz. Menorca, 1 d´agost de 2010.
...
Work in progress
Muriel Parra i Ferrer
restaurant Ses Forquilles, Maó, Menorca.
...
A l´ignauguració de la mostra vam oferir pa amb sobrasada i mel, pomada, i una sessió de glosa menorquina a càrrec dels glosadors de Soca de mots:
Glosadors: Bep Guardia, Pere Pons Pons, Miquel Truyol, Fonso de la Llana. Sonadora: Eva.
El concepte de sirenes neix a Grècia. Etimològicament pot relacionar-se amb: seirá (cadena, llaç) o amb el verb seirazein (lligar amb una corda), en referència a qualitats màgiques, d’encantadora. També amb seirios (ardent, procedent del Siri). Al·ludeix a l´Hora Meridiana, mar que manté una inquietant calma, suggerint un perill imminent, com narra Homer en l’Odissea quant Ulisses s’atraca a l’illa de les sirenes.
Amb clara vocació artística em treballo desde diferents canals expresius. Partint de la mirada pictòrica investigo en les amplies disciplines, en els procediments, en la materia...
En el Blog que duu el meu nom poden veure part dels meus treballs del projecte Seirazein, treball multidisciplinar relacionat en el seu origen amb la tematica del mite de la sirena. Iniciat en el 2008 va evolucionant ciclicament.
Miss. Haiku in the city es un blog a on mostro de manera descarnada treballs impulsius, personals, propers al somni, jugant a manifestar una realidat molt subjetiva. Elaborats amb medis propers, sempre visuals, sovint aludint la paraula, al mot.
