...
dimarts, 7 de juny del 2011
Peix Fresc, Encara Belluga!
Envasar al buit alberga l´idea de l´incorruptabilitat, aludint a la vida eterna, a l´il.lusió de la permanencia en el temps, a la inmutabilitat dels elements.
Es aquesta una les qüestions essencials de la filosofia, i tambè quasi un prerrogativa de l´art.
En aquesta exposició es fa una proclama a la vida, a la natura, i fem un homenatge als seus essers marins:
Un cap roig, el Caballet de mar, bonitol pare i bonitol fill, un Raò, un Molleret de cova, l´Amfòs, una agulla, les sardines quatrigenites, una pastanaga i un pincell, una sirena....
Materials: Acrilic, acuarel.la, resina alquidica, sobre paper i sobre tela, bosses de plastic d´envasar al buit, hams i fil de pescar.
Caballet de mar, Hippocampus hipocampus
...
Peix fresc, encara belluga!
Aquí, a l’espadat rocós de La Parra, a pocs metres per davall del nivell del carrer de Sant Ferran, na Muriel Parra ha armat un palangre en forma d’exposició, o una exposició en forma de palangre; una exposició-palangre. Sigui com sigui, Peix fresc encara belluga és, abans que res, obra d’una pescadora.
Encara que diguin que les històries de pescadors no són de fiar -vés a saber d’on se les treuen-, ningú no fa callar un pescador quan conta la seva història. Així que ningú no la va fer callar, a ella, quan explicava que es va penjar d’un arnés a la vela major davant la platja negra de Stromboli, i mentre un grup de joves jugaven a voleibol amb penjolls al voltant del coll i el volcà estossegava sofre i la lava llenegava fins la vorera, ella anava penjada de la major, amb mig cos submergit dins l’aigua. Fins que, en arribar a port, s’adonà que els penjolls que lluïen els joves locals subjectaven, a l’extrem, uns formidables ullals de tauró, i llavors abandonà el costum de penjar-se de la vela major, perquè una cosa és ser una pescadora agosarada i una altra de molt diferent és servir d’esca als esquals.
J J J J J J J J J J J J J J J J J J J
En el fons, un palangre és un seguit d’esquers, armats amb la intenció múltiple d’agafar el peix més gran del món; i un esquer és una cosa que te duu a una altra cosa, sovint sense adonar-te’n, com si fos la cosa més natural del món.
¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿
Del peix que mossegarà l’ham, en realitat, no se’n sap quasibé res. Ni quin aspecte té, ni si viu allà, aprop de l’esquer, ni si es troba de passada o és ben beneit. L’única certesa que se’n té, d’ell, el peix, és com se’l pescarà, i açò basta.
Moisès Dolz. Menorca, 1 d´agost de 2010.
...
Work in progress
Muriel Parra i Ferrer
restaurant Ses Forquilles, Maó, Menorca.
...
A l´ignauguració de la mostra vam oferir pa amb sobrasada i mel, pomada, i una sessió de glosa menorquina a càrrec dels glosadors de Soca de mots:
Glosadors: Bep Guardia, Pere Pons Pons, Miquel Truyol, Fonso de la Llana. Sonadora: Eva.
...
Maó, Menorca. Illes Balears.
Etiquetes de comentaris:
El món de les aparences,
El món dels somnis